El taronjaire en una auca set-centista (segle XVIII) de baladrers (vendedors ambulants) de Barcelona
("Costumari Català" de Joan Amades)
Al novembre començaven a arribar les primeres taronges de València. A totes les poblacions costaneres on era fàcil d’atracar hi anaven barques de vela carregades de taronges, que amuntegaven a la platja en piles altíssimes. Les venien des d’un ral a dos el cent, segons la qualitat i els anys.
El taronjaire segons un auca de baladrers (venedors ambulants que criden la seva mercaderia) del segon terç del segle XIX ("Costumari Català" de Joan Amades)
Gent de València, vestida amb saragüells i jupetí, s’escampava per les poblacions a vendre taronges pels carrers. La majoria en duien en grans paners de canya. N’hi havia que les duien en carretons plans. Solien pregonar-les amb un crit especial i típic:
Aneu pujant, aneu baixant, senyor Manel, com una mel, a la valenciana tronja dolça!!!
El taronjaire segons la capçalera d'un romanç viutcentista
("Costumari Català" de Joan Amades)
No hay comentarios:
Publicar un comentario